All Morat de les Pedroñeras

Aquest all pertany a la varietat "Morat de Conca" i gaudeix d'Indicació Geogràfica Protegida.

L'all morat de les Pedroñeras s'ha adaptat perfectament a les condicions climàtiques i de sòl a la zona on es conrea i que li atorga aquesta qualitat única que el reconeix com un dels millors alls del món. El medi físic on es conrea fa que presenti unes diferències fisiològiques i morfològiques enfront de la varietat a la qual pertany. És una varietat de maduració semitardía o tardana i el seu desenvolupament és mitjà o llarg sent de 190 dies aproximadament en condicions normals de sembra i cultiu.

L'all morat de les Pedroñeras presenta un bulb o cap de forma rodona o esfèrica de mida mitjana amb túniques externes que el tenyeixen de color blanc o poc tintat amb estries. Les túniques internes que donen protecció a les dents presenten un color violeta o morat intens que caracteritzen la varietat i també presenten estries. Les dents tenen una mida entre petit i mitjà amb forma de mitja lluna i un color en la seva carn de to blanc groguenc.

Història i origen de l'all

Fa més de 5000 anys s'ha utilitzat com a aliment, medicina, afrodisíac o per pocions màgiques. L'all protegia l'ull diabòlic, es penjava a les portes dels habitants de l'edat mitjana per protegir-los, va donar força i coratge als atletes i guerrers grecs, protegia a les donzelles ia les dones embarassades de les nimfes del mal i es fregava a els marcs de les portes per mantenir els vampirs assedegats de sang allunyats. L'all penjant del coll protegia dels afilats banyes d'un toro, allunyava les bruixes locals i de la pesta negra, també impedia que ens avancessin en carreres a cavall.

L'all va aconseguir difondre en les tradicions culinàries de moltes civilitzacions del món. La seva marxa va començar a Àsia, sent conreat durant el Neolític, es va estendre a Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica en el 3000 a.C. el que li va permetre arribar ràpidament a Europa.

En oferir un valor nutricional únic i una àmplia de beneficis medicinals aquesta planta va ser ràpidament identificada com un do natural de la naturalesa i avui dia existeixen gran nombre de varietats conreades de forma selectiva a tot el món, sent l'all morat de les Pedroñeras clar exemple d'això.

L'origen de l'all se situa a l'Àsia occidental i central. Aquesta planta va ser identificada pels indis que la van domesticar fa uns 6000 anys. Al 3000 a. C els comerciants van introduir l'all als imperis babilonis i assiris que van adorar aquesta planta estenent per les civilitzacions veïnes. Els registres més importants d'aquella època provenen d'Egipte. A l'interior de la tomba del faraó Tutankamon l'all es va col·locar en diverses atuells de fang i diversos d'ells van ser modelats en forma de bulbs d'all.

L'arribada de l'all a l'antiga Roma i Grècia incrementar notablement la seva popularitat. En aquell temps es feia servir per a gairebé tot, des aliment medicinal a rituals religiosos i superstició. A l'Àsia era més apreciat com a ingredient medicinal que com a planta comestible. Així la veien els Budistes que entre el segle primer i el X d.C. evitaven seu consum. Avui en dia l'all representa un dels aromes més populars del sud d'Àsia al costat de la ceba o el gingebre.

Un dels moments més influents en la història d'all va succeir durant l'expansió del domini musulmà a través de l'Orient Mitjà i Europa de l'Est. Això va permetre la difusió d'all a Europa central i occidental, on va ser rebut com un excel·lent remei mèdic. Els llibres de medicina de la dècada de 1660 ho van descriure com una excel·lent cura per la pesta i la verola. Un famós químic i microbiòleg va demostrar en 1858 que l'all podria matar els gèrmens, el que redueix en gran mesura la possibilitat d'infecció de la ferida. A causa d'aquests resultats, es va utilitzar àmpliament l'all com una cura antisèptica i la disenteria durant les dues guerres mundials.

 
Propietats i beneficis de l'All Morat de les Pedroñeras

És sens dubte un dels remeis naturals amb més propietats medicinals demostrades, entre aquestes:

• És diürètic, estimulant i expectorant, elimina residus de l'organisme, els seus enzims afavoreixen la síntesi d'àcids grassos i ajuda a reduir el colesterol LDL.
• Estimula les mucoses gastrointestinals.
• És desinfectant i descongestionant ja que augmenten les secrecions bronquials.
• El seu consum augmenta el diàmetre de petits vasos sanguinis, capil·lars i arterioles de manera que la sang flueix amb més facilitat i disminueix la pressió arterial.
• El seu alt contingut en fòsfor i sofre el converteix en un sedant natural per a persones nervioses.