Albergínia (kg)

El fruit comestible és una baia que pot mesurar entre 5 i 30 centímetres de longitud. Presenta una forma cilíndrica, oblonga o allargada normalment.

La polpa és de textura esponjosa, de color blanc i consistent. El seu sabor té un toc amarg i conté llavors internes de color groc. Avui en dia es troba disponible durant tot l'any.

La pell és brillant i llisa i té diferents colors segons la varietat. La més comuna és l'albergínia morada o negra en madurar però hi porpres, negres, grogues, vermelles i amb diversos colors barrejats en la pell del fruit.

Història i origen de l'albergínia

El famós botànic suec Carlos Linneo li va posar el seu actual nom científic "Solanum melongena".

El seu cultiu es remunta al 2000 a. C. i el seu origen se situa al sud-est asiàtic doncs molts documents escrits el col·loquen allà.

Concretament és a Assam a l'Índia, Birmània ia la Xina on el situen les dades recopilades amb major antiguitat.

L'albergínia va ser portada per comerciants àrabs a través de la Ruta de la Seda iniciant aquest procés al voltant del segle VI. No obstant això s'han trobat talles d'albergínies en dues regions de la Mediterrània (Iassos i Frígia) del segle II. Es creu que aquestes mostres van poder portar-se de l'expedició d'Alexandre el Gran a l'Índia.

En l'Edat Mitjana es va introduir per Europa en l'Espanya musulmana des d'on es va estendre a altres països de la Mediterrània.

El desconeixement de l'època davant del tracte culinari de varietats no comestibles d'albergínia va crear una mala fama sobre aquest aliment ja que causava problemes digestius. Aquesta mala fama va fer que durant els primers segles a Europa fos utilitzada com a adorn decoratiu i no com l'aliment que avui dia gaudim.

Les albergínies es van introduir a Amèrica per espanyols.

Avui en dia els majors productors mundials són Xina i l'Índia encara que la seva producció i consum també està molt estès al Japó ia països mediterranis com Itàlia, Espanya i Grècia.

 
Propietats i beneficis de les albergínies

És antioxidant millorant l'activitat cel·lular. Aquest to morat de la pell és causa de l'alt contingut en antocianines que protegeixen de greus malalties com el càncer, d'aquí que sigui més que recomanable cuinar-la amb la pell.
És un aliment depuratiu gràcies al seu alt aportació en fibra neta nostre organisme i redueix el colesterol.
També diürètica causa del seu alt contingut en aigua ajuda a eliminar toxines i líquids de l'organisme.
L'albergínia és rica en ferro i magnesi, aportant grans quantitats d'aquests. Enforteix per tant les defenses, millora el funcionament del cor i els músculs i prevé l'anèmia.
 

Recordeu sempre cuinar aquesta hortalissa ja que crua conté toxines que s'eliminen amb la calor de la cocció.

Pot rostir-la, fer-la a la graella, al forn o al vapor, també fregida encara que absorbeix molt d'oli i no és recomanable per a una bona digestió.