Cebes

Història i origen de les cebes

És difícil situar la ubicació i moment del naixement de les cebes ja que són petites i els seus teixits amb prou feines deixen rastre. Malgrat això molts arqueòlegs, botànics i historiadors situen el seu origen a Àsia central mentre que altres investigacions ens brinden la teoria que es van conrear per primera vegada a l'Iran o Pakistan Occidental.

Es creu que la ceba era un aliment bàsic ja en la dieta prehistòrica abans que s'inventés l'agricultura i l'escriptura.

La majoria d'investigacions estan d'acord en que la ceba es cultiva des de fa més de 5000 anys. Creixien silvestres en moltes regions del món pel que es van consumir i van domesticar simultàniament a tot el món. És probable que les cebes fossin un dels cultius més primerencs perquè eren menys peribles que altres aliments de l'època, es podien transportar i eren fàcils de conrear en diferents sòls i climes.

Era un aliment molt útil per a l'ésser humà ja que impedia la set i podien ser assecades i conservades per a un posterior ús en èpoques de fam. Tot i que el lloc i data del seu origen segueix sent un misteri moltes documents des temps molt antics descriuen la seva importància com a aliment i el seu ús en medicina, art i momificació.

Fa 5000 anys les cebes creixien ja en els jardins xinesos i es fa referència a elles en els escrits més antics de l'Índia.

A Egipte les cebes es remunten al 3500 a. C. Allí eren considerades un objecte de culte que simbolitza l'eternitat que les enterraven al costat dels seus faraons. Els egipcis veien la vida eterna dins de la ceba per la seva estructura de cercle dins d'un altre cercle. Hi pintures de cebes a l'interior de piràmides i el les tombes de l'Antic i Nou Món.

El rei Ramsès IV que va morir al 1160 a. C va ser sepultat amb cebes en les conques dels seus ulls.

Les cebes eren consumides pels fills d'Israel en la Bíblia i en l'Índia al segle VI a. C el famós metge Charaka en el seu cèlebre Charaka-samjita descriu a la ceba com un aliment medicinal diürètic bo per a la digestió, el cor, els ulls i les articulacions.

De la mateixa manera, Dioscòrides, un metge grec del primer segle, ha assenyalat diversos usos medicinals de la ceba. Els grecs feien servir les cebes per fortificar als atletes per als Jocs Olímpics. Abans de la competició, els atletes consumien lliures de cebes, bevien el suc i fregaven cebes contra el seu cos.

Els romans menjaven cebes regularment i se les portaven en els viatges a les seves províncies a Anglaterra i Alemanya. Plini el Vell ja va escriure sobre les cebes i les cols a Pompeia.

En l'Edat Mitjana, les tres principals hortalisses de la cuina europea eren fesols, col i ceba. A més de servir com a aliment per als pobres i els rics, les cebes van ser prescrites per alleujar mals de cap, mossegades de serp i la pèrdua del cabell. També van ser utilitzats com a pagaments de lloguer i regals de casament. Més tard els pelegrins van portar amb ells les cebes als Estats Units. No obstant això, van trobar que els ceps de cebes silvestres ja es conreaven a tot Amèrica del Nord.

Propietats i beneficis de les cebes

• Sent una font de fibra activa el sistema digestiu mantenint saludable.
• Els flavonoides presents a la ceba porten beneficis per a la salut cardiovascular.
• El seu alt contingut de vitamina C ajuda en gran mesura a curar diverses malalties.
• Aquest costat dels radicals lliures prevenen el desenvolupament de greus malalties com el càncer.
• Posseeix compostos antiinflamatoris útils per a diferents patiments.
• Els prebiòtics presents a la ceba afavoreixen el desenvolupament de bacteris beneficiosos que ajuden a la digestió.