Escalunya (250 g)

Podríem situar-la a meitat camí entre la ceba i l'all. És un bulb similar a una ceba petita que és molt apreciat en la cuina francesa.

La millor manera de coure-és a foc lent. Cuit és també més digerible que la ceba.

És un producte de llarga durada ja que poden emmagatzemar fins a 6 mesos.

El cultiu de la escalunya tradicional s'ha desenvolupat al segle XVII a la regió francesa de Bretanya on tenia unes condicions de cultiu òptimes per la terra i el clima. Des de llavors els productors bretons han fet del seu cultiu un art que segueix basat en la plantació manual d'un bulb.

És fàcil reconèixer l'escalunya tradicional per la cicatriu que porta en la seva base que és característica del seu cultiu que dóna un grapat de escalunyes després de la plantació d'un bulb.

Les escalunyes crues s'utilitzen per fer adobats.
En països com Indonèsia es venen escalunyes fregides trucades bawang goreng que són fàcils de trobar en supermercats encara que moltes persones prefereixen menjar-rostides. A l'Iran, les escalunyes són aixafats i menjats en iogurt. El puré de Chalotas es pot usar en salses, sopes o curri. S'utilitzen en crema o mantega salses per millorar el sabor. Les cuines indonèsies i tailandeses utilitzen condiments fets de escalunyes. És tan versàtil l'escalunya que també es pot utilitzar en amanides.

Història i origen de la escalunya

Les escalunyes probablement van tenir origen en el centre o sud-oest d'Àsia des d'on van viatjar a l'Índia i la Mediterrània oriental.

El seu nom botànic Allium ascalonicum (ara oficialment Allium cepa gr. Agregatum) es refereix al Port de Ascalon, a Palestina, que ara és conegut com el balneari d'Ashqelon a Israel. Aquest nom va ser atorgat pels antics grecs.

Les escalunyes ja eren un aliment bàsic a l'antic Egipte i els perses ho consideraven una planta sagrada.

Van ser introduïts a Europa pos els creuats que tornaven de Palestina al segle XI. A partir del segle XII, es van cultivar escalunyes a Bretanya i en el Anjou, les dues regions franceses tradicionals productores de escalunya. Fins al dia d'avui, les escalunyes continuen sent tradicionalment conreats en aquestes dues regions, però, ara també es conreen al nord de França ia la Drôme.

Els agricultors han creat noves varietats amb una forma millorada que millora també el rendiment i les qualitats d'emmagatzematge. Avui dia, els agricultors de escalunyes poden triar entre una selecció de més de deu varietats de plantes de escalunyes certificades, moltes de les quals també poden ser adquirides per jardiners aficionats.

Propietats i beneficis de les escalunyes

La escalunya s'usa com a cosmètic per desfer-se les pigues, com un remei fred, per a l'alleugeriment del dolor i com un diürètic suau.El suc de la planta es pot utilitzar com un repel·lent d'insectes, com un òxid de prevenció en els metalls i com un poliment per al coure i el vidre. Quan la planta està creixent es diu que repel·lir els insectes i lunars.

Entre les seves propietats contenen hidrats de carboni, vitamina A i C, sodi, potassi, fòsfor, ferro i magnesi.

A l'estar envasades amb diferents minerals i vitamines la ingesta regular prevé infeccions estomacals, la malaltia d'Alzheimer, la demència, l'osteoporosi, el càncer de pulmó, el càncer de cavitat oral i l'envelliment prematur.

Les escalunyes són una rica font de flavonoides que tenen propietats antibacterianes, antivirals, antifúngiques, antial·lèrgiques, antidiabètiques i anticancerígenes. Aquests compostos prevenen casos de malaltia cerebrovascular, vasculars perifèriques i coronàries.
Contenen trisulfur de dialilo, disulfur de dialilo i disulfur de alil propil. Aquests antioxidants de sofre es converteixen en al·licina mitjançant reacció enzimàtica.

La al·licina baixa el nivell de colesterol a les cèl·lules del fetge, allibera productes químics vasodilatadors per disminuir la pressió arterial i inhibeix la formació de coàguls en els vasos sanguinis.

La ingesta regular de escalunyes disminueix els nivells de sucre en la sang en pacients diabètics.

En ser ric en piridoxina (B-6) ajuden a augmentar els nivells de químics en el cervell i reduir la irritabilitat nerviosa.