Xirimoies (kg)

La xirimoia és una baia amb nombroses llavors brillants de color negre. La seva pell és suau i la seva polpa blanca cremosa i aromàtica. En madurar el seu color verd pren un to més càlid. Les llavors del seu interior s'utilitzen per elaborar insecticides pel que no és recomanable consumir-les.

Es consumeix sobretot com fruita fresca. També s'afegeix a macedònies i sorbets i es pot usar per a elaborar compotes, melmelades, batuts o gelats.

Les xirimoies no aguanten la calor de la cocció i perden tot els seus aroma pel que és millor consumir-les en fresc o utilitzar-les com hem comentat anteriorment.

Història i origen de les xirimoies

La xirimoia té origen a Amèrica tropical. Alguns historiadors citen el seu origen al nord del Perú, al sud de l'Equador i algunes zones de Xile, és a dir a les muntanyes dels Andes. Excavacions arqueològiques van descobrir representacions de la fruita realitzades per tribus precolombines.

Tradicionalment es deia que va tenir origen en les Índies Occidentals encara evidències d'una varietat silvestre a Guatemala i Belize apunten a la regió d'Amèrica del Sud com a possible punt d'origen.

Des del seu origen es va estendre a Amèrica Central, el sud de Mèxic i nord d'Amèrica del Sud.

Va ser introduïda en el sud d'Espanya en 1757 a la zona de Motril, Salobreña, Almuñécar i en part de Màlaga. Es va conrear com un arbre de jardí fins a 1940 on va guanyar importància a la província de Granada com reemplaçament dels molts tarongers que van sucumbir a malalties.

En 1785 va arribar a Jamaica i el 1790 es va introduir a Hawaii per Don Francisco de Paulo Marín. Posteriorment va arribar a Haití.

La primera plantació a Itàlia va ser el 1797 a la província de Reggio Calàbria.

S'ha intentat plantar diverses vegades sense èxit al jardí botànic de Singapur des de 1878 però sempre va fallar a causa del clima tropical. A Filipines no va tenir problemes a la regió muntanyenca en altitud de 750 metres.

Va ser introduït a l'Índia i Ceilan en 1880. L'arbre va ser plantat a Madeira el 1897, després a les Illes Canàries, Algèria, Egipte i, probablement a través d'Itàlia, a Líbia, Eritrea i Somàlia.

El Departament d'Agricultura dels Estats Units va importar un nombre de lots de llavors de xirimoia de Madeira en 1907. Llavors provinents de Mèxic es van plantar a Califòrnia l'any 1871. Hi va haver 9.000 arbres en aquest estat el 1936, però molts d'ells van ser destruïts per una congelació en 1937. Diversos petits horts comercials van ser establerts en la dècada de 1940.

Propietats i beneficis de les xirimoies

• Conté vitamina C amb efecte antioxidant i vitamina A que protegeix la nostra vista i teixits. El seu contingut en vitamina B ajuda a la salut mental i el creixement.
• Es compon majoritàriament d'aigua destacant la seva aportació d'hidrats de carboni.
• Aporta fibra que millora el trànsit intestinal i li atorga propietats laxants.
• És idònia per a persones que pateixen d'hipertensió arterial o afeccions de cor per la seva riquesa en potassi i baixa aportació de sodi.
• La seva baixa aportació en sodi, alt en potassi i amb poc greix fa que sigui recomanat per a persones que pateixen d'hipertensió arterial o altres afeccions cardíaques ja que també redueix els nivells de colesterol.
• S'usa a manera de tranquil·litzant i ansiolític ja que equilibra el sistema nerviós.
• Pel seu baix contingut en greix és ideal per a dietes d'aprimament o baixes en calories.