Coliflor (per u.)

La coliflor moderna està disponible durant tot l'any encara que en l'hemisferi nord es troba en el seu millor moment entre els mesos de setembre i gener. És una varietat emparentada amb el bròquil amb la qual té certa similitud.

De la mateixa família de la coliflor és el bròquil, els créixens, el rave o el nap entre molts però sens dubte la coliflor és la més popular i consumida de totes elles.

Hi ha moltes espècies però actualment les més comercialitzades són les blanques, verdes o morades.

 
Història i origen de la coliflor

Al segle VI a. C trobem el registre més antic de la coliflor.

Al segle I Plini va incloure la coliflor en el seu registre d'història natural sobre plantes cultivades. Aquest parla de caps en forma de flor de varietats predecessores de l'actual coliflor moderna.

L'origen de la coliflor està lligat al vessant oriental de la Mediterrània on es troba l'Àsia Menor, Síria i el Líban com a referents històrics d'aquesta verdura.

Com passa en l'origen de moltes altres verdures actualment tenim diferents teories descrites com la que associa la procedència de la coliflor a una única espècie silvestre introduïda en aquesta àrea des de la zona atlàntica europea.

Al principi el seu ús es limitava al de fàrmac natural per alleujar diarrea o mals de cap entre altres dolències i van ser els romans els primers a conrear-per a producció, consum i comercialització. Les conquestes de l'Imperi Romà van introduir la coliflor a diversos països riberencs del Mare Nostrum.

Al segle XVI es va començar a conrear a Anglaterra i França i al segle XVII ja era popular el seu cultiu en la major part d'Europa. A Espanya va arribar al segle XVIII procedent de Síria on havia estat conreada durant més de 1000 anys. Durant el segle XIX el cultiu de la coliflor finalment es va estendre per tot el món.

En Ámerica apareix esmentada en escrits de 1800 però fins a la dècada de 1920 no va estar disponible en comerços d'Estats Units.

El seu cultiu i producció està molt estès actualment però la Xina és el principal productor d'aquesta verdura a nivell mundial.

Propietats i beneficis de les coliflors

"La Coliflor no és més que una col amb una educació universitària" va dir Mark Twain.

Aquest aliment es podria menjar fins cru però sens dubte prepara-al vapor conservarà gran part de les seves propietats i beneficis i és la forma que us recomanem. És una verdura menyspreada per alguns per la mala olor que causa la seva cocció i les flatulències que provoca en algunes persones. El fet que la seva variant més popular sigui blanca en lloc de verd fa que el nostre subconscient no associï la realitat de tots els beneficis que posseeix, que per a res són inferiors a altres verdures verdes.
   

• La coliflor és una gran font de fibra, vitamina C i K, àcid fòlic, magnesi, potassi i calci molt importants per al manteniment de músculs i ossos.
  
• Es compon principalment d'aigua i és un aliment d'escàs aportament calòrica ja que té baix contingut en hidrats de carboni, greixos i proteïnes.
  
• Les seves propietats diürètiques també ajuden en cas de retenció de líquids i hipertensió. Això es deu a l'alt contingut en aigua i potassi i la baixa aportació de sodi.