Espàrrec verd (250 g)
El espàrrec admet centenars de preparats en gastronomia i en la seva forma més simple es couen els brots en aigua o al vapor fins que estiguin tendres i se serveixen amb mantega fosa, salses lleugeres o unes gotes d'oli i formatge parmesà ratllat.
A diferència de la majoria de verdures com més gruixut és l'espàrrec més tendre resulta.
Amb espàrrecs petits o les gemmes es pot cuinar sopa d'espàrrecs. També és molt comú fer remenats d'espàrrecs amb gambes, pollastre o vedella.
Història i origen de l'espàrrec
Aquesta planta de jardí es va originar als països de la Mediterrània oriental i s'han descobert rastres de varietats silvestres a Àfrica. Historiadors i arqueòlegs creuen que també va ser conreat a Egipte.
El que sabem segur és que el espàrrec verd s'ha consumit durant més de 2000 anys.
Hi ha una recepta per cuinar espàrrecs en el llibre de receptes més antic que es conserva. Aquest és l'segle III el seu autor és Apici i el títol és "De re coquinaria".
A l'antiga Grècia ja existia interès en les qualitats farmacèutiques i bilógicas dels espàrrecs i d'aquesta planta es deia que tenia virtuts afrodisíaques i sagrades. Hipòcrates ja la va utilitzar per tractar la diarrea i dolors de la uretra.
Els romans també apreciaven les qualitats gastronòmiques dels espàrrecs i els consumien com aperitius o entrants o com un vegetal que acompanyava els peixos.
Els espàrrecs van ser oblidats durant gran part de l'Edat Mitjana però el seu cultiu va seguir per part dels àrabs. Les legions de Cèsar que tornaven d'Orient van portar els espàrrecs a Europa.
A partir del segle XVI el espàrrec es servia en les corts reals d'Europa i al segle XVII va ser conreat a França per Lluís XIV que era un gran aficionat. Per aquella època era una planta diminuta conreada exclusivament per la noblesa. És a partir del segle XVIII quan els espàrrecs van aparèixer ja en mercats locals i en diferents obres culinàries.
El espàrrec verd es troba a la Xina i Amèrica i la varietat blanca es conrea principalment a Europa.
La paraula espàrrec prové del llatí "sparagus" que al seu torn deriva del grec "aspharagos" o "asparagos" i el terme grec es va originar en el persa "asparag" que significa "brot".
Propietats i beneficis de l'espàrrec verd
Són baixos en calories i contenen un 90% d'aigua. Són una gran font de fibra i àcid fòlic i això el converteix en una verdura ideal en dietes de control de pes.
Entre les seves propietats i beneficis destaquen els següents:
- Minerals: Fòsfor, Magnesi, Calci i Potassi.
- Vitamines: A, C i en menor quantitat B1, B2, B6 i E.Minerales: Fòsfor, Magnesi, Calci i Potassi.
- És un poderós antioxidant natural que ajuda a retardar l'efecte d'envelliment.
- Aliment diürètic natural.
- Propietats anti inflamatòries.
Muy buenos estos espárragosLuismi
Ricos en sabor, un poco gruesos para mi gusto, y el PERO, si es que hay pero.
Aunque son desde mi punto de vista ricos y sabrosos, y deberían de ser un poco más finos de diámetro, p.
Yo los compré pensando serían españoles, por todo lo que eso implica, y porque se supone ha sufrido menos el producto en el transporte.
Deberían de especificar en este y resto de productos, cuando un producto viene de fuera de España o de la península.
David Alonso Gonzalez
LOS MEJORES ESPARRAGOS VERDESLUIS