Magranes (kg)

És un fruit d'escorça dura que varia en color podent ser groc, rosat o vermell viu. La seva grandària podem definir-entre el d'una llimona i una aranja.

En el seu interior té compartiments dividits per parets blanques de teixit esponjós que al seu torn contenen bosses transparents plenes de polpa saborosa, carnosa i sucosa de color rosat o blanc. En aquestes borses trobem una llavor blanca o vermella suau o dura que representen al voltant de la meitat del pes de la fruita.

Les magranes es poden utilitzar per fer sorbets, begudes o xarop de granadines o per acompanyar amanides o plats cuinats.

Els principals productors es troben al Pròxim Orient destacant entre aquests Xina, Índia, Indonèsia, Egipte i Bangla Desh.

Història i origen de les magranes

Basant-se en excavacions de l'edat de Bronze es creu que la magrana era una de les primeres fruites conreades. La majoria d'historiadors donen suport a la creença que és originària de l'Iran i l'Himàlaia al nord de l'Índia, posteriorment conreada en tota la regió mediterrània d'Àsia, Àfrica i Europa, migrant cap a l'est fins a la Xina on s'ha cultivat des de l'era pre-cristiana.

La magrana va ser portada a Egipte des Síria durant el mandat dels hicsos en el 1600 a. C. Al 957 a. C es va construir el temple de Salomó a Jerusalem decorant els pilars amb granades que també es van incloure en les túniques dels sacerdots jueus. Posteriorment van ser introduïdes a Roma a través de Cartago.

El Zoroastrisme es va convertir en la principal religió de l'antiga Pèrsia i els arbres de granades van ser plantats en els seus temples ja que eren un símbol de vida eterna. En el budisme, la magrana és una de les tres fruites beneïdes i representa l'essència d'influències favorables en l'art budista. Les magranes també van ocupar un lloc destacat en els mites grecs.

A causa de que la magrana és un símbol de força en la cultura persa, l'exèrcit persa de Xerxes va portar llances amb les magranes en lloc de claus a la punta quan van envair Grècia en l'any 480 abans de Crist.

Van arribar per primera vegada a la Xina des d'Orient Mitjà a través de la llegendària Ruta de la Seda entre l'any 138 i 125 a. C.

La realització i impressió de la primera bíblia entre l'any 50 i 85 d. C inclouen elements de la Torà, conegut com l'Antic Testament. Les referències a les magranes romanen intactes. Les magranes han estat una part central de moltes religions. A través dels segles, les magranes van ser representades en diners jueu, mobles i objectes religiosos.

Al voltant de l'any 600 d. C. Mahoma de l'Islam tenia gran respecte per la magrana, considerant la possibilitat que sigui nutritiu per a la salut física i emocional. La llegenda explica que cada un de magrana conté aril baixat directament del paradís

Per a l'any 1500 d. C, la magrana també s'havia convertit en un símbol important en el cristianisme, en representació de la resurrecció de Jesús.

A l'Índia, la magrana ha estat un símbol hindú de la prosperitat i la fertilitat durant segles, i es creu que porta bona salut. La magrana ocupa un lloc destacat en l'art hindú, que es troba en diversos avatars de Ghanesa.

A mesura que la magrana s'obria camí a Europa s'havia convertit en més que un aliment en tot un símbol i va ser retratat amb regularitat en l'art, la literatura, la religió i la mitologia.

Amb el temps les cultures occidentals vénen a valorar la magrana per les seves propietats medicinals i apareix en diversos escuts d'armes que simbolitzen la noblesa.

La magrana va arribar a Amèrica a través dels missioners espanyols. Quan Cortés va conquistar als asteques en l'any 1500, els magraners es van plantar a Mèxic, posteriorment es va estendre al nord a les missions a Califòrnia i Texas. En 1771, Thomas Jefferson va plantar granades a Monticello, la seva plantació a Virgínia.

Al voltant de l'any 2000, la popularitat de magrana va començar a créixer i emergir de nou fins a les nostres dates redescoberta com la fruita dolça i desitjable que sempre va ser.

Propietats i beneficis de les magranes

• Aquesta fruita està composta en la seva major part d'aigua i destaca l'aportació de potassi.
• També conté àcid cítric, màlic, flavonoides i els tanins.
• Té propietats antioxidants, astringents i anti inflamatòries.
• El seu baix contingut en calories i hidrats de carboni la fa ideal per a persones amb diabetis i els que relizan dietes de control de pes.
• Afavoreix el procés d'eliminació d'àcid úric.
• El seu alt contingut en potassi i baix en sodi la fan ideal per a persones que pateixen afeccions de cor com la hipertensió.
• Gràcies als seus flavonoides redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i degeneratives.