Porro (per u.)

Aquesta rica verdura es ven en unitats de grans dimensions, al voltant de 400 grams.

Història i origen del porro

El seu origen és incert ja que mai s'ha identificat a un antecessor silvestre però si tenim constància dels seus primers cultius.

El porro s'ha cultivat des de l'època dels antics egipcis. Mostres seques, talles i dibuixos a la paret de demostren que el porro era part de la dieta egípcia al voltant del segon mil·lenni a. C.

També existeixen textos que van sobreviure al nostre temps que parlen del cultiu de porros a Mesopotàmia en el mateix període.

Aquesta planta ja era consumida a Egipte en el 4000 a. C. i a l'Extrem Orient. Neró era un apassionat del porro i el consumia en sopes i elaboracions d'oli com ens expliquen Plini en els seus escrits. Tan apassionat que va rebre el sobrenom de Porophagus (menjador de porros).

Els romans també la utilitzaven a la cuina i eren grans coneixedors d'aquesta planta.

La introducció en les illes britàniques canvi el concepte del porro passant de ser una simple varietat del jardí a un símbol nacional pel país de Gal·les. La història ens parla dels fenicis com els primers que van portar porros a la Gran Bretanya per comercialitzar-los amb els gal·lesos on aviat es convertiria en un aliment bàsic de la dieta. Entre l'any 620 i 640 el rei Cadwallader i els seus homes feien servir porros en els seus barrets per diferenciar-se dels seus enemics saxons. Aquesta verdura es asoción amb Sant David i es deia que qualsevol donzella que dormís amb el porro sota el coixí en el seu dia de festa (1 de març) veuria al seu futur marit en somnis.

En l'Edat Mitjana el seu consum va ser més important ja que era usat per pal·liar la fam del moment. Podem afirmar que era un dels aliments més populars en aquesta època. El seu cultiu es es va estendre per tot Europa i després per la resta del món.

Durant més de 4000 anys s'han utilitzat per cuinar a Àsia i Europa però als Estats Units els porros no han arribat a ser populars fins ara.

Propietats i beneficis dels porros

• Aquesta hortalissa és pobre en sodi i rica en potassi, per tant diürètica, idònia per a persones que pateixin de retenció de líquids.
• Destaca també el seu contingut en magnesi, calci i ferro.
• Es compon en un 90% d'aigua i el seu baix contingut en hidrats de carboni la converteix en un aliment amb poc contingut calòric.
• És font de vitamines del grup C, E i B6.
• La vitamina C que conté té efecte antioxidant, ajuda a la formació de col·lagen, dents, ossos i glòbuls vermells a més d'ajudar a augmentar la resistència a infeccions i l'absorció de ferro.
• El seu contingut en fibra també és destacable.