Bolets

Història i origen dels bolets

Cal remuntar-se al Paleolític i el Neolític per parlar de l'origen dels bolets. A la regió de Múrcia i el Llevant Espanyol aquests bolets van deixar la seva empremta en l'art rupestre.

La seva recol·lecció es situa fa més de quatre segles però molt abans ja es recol·lectaven en els boscos. La seva paraula fong (mic) procedeix del grec "mykés".

La primera evidència fiable del consum de bolets se situa a la Xina diversos segles abans de la nostra era.

Tant els grecs com els romans eren bons coneixedors de les propietats medicinals, tòxiques i gastronòmiques d'aquests fongs. Els cèsars romans usaven tastadors de bolets perquè es asseguressin que no eren verinoses. Els celtes a més d'usar-les com a aliment la van utilitzar en celebracions per les seves propietats al·lucinògenes en algunes espècies.

A Xile es van trobar espècies de bolets comestibles en jaciments arqueològics amb més de 13000 anys d'antiguitat.

En l'Edat Mitjana el consum de certes bolets estava limitat al privilegi d'alguns cavallers. Aquest fet és evident veient el nom d'algunes espècies com el bolet dels cavallers.

A Europa, el primer fong conreat, va ser introduït al segle XVII sent França el primer país a controlar algunes d'aquestes plantacions. Alguns relats diuen que Lluís XIV va ser el primer conreador de fongs. Al voltant d'aquest temps els bolets van ser cultivades en coves especials prop de París reservat per a aquesta forma única de l'agricultura.

Des de França, els jardiners d'Anglaterra van trobar en els bolets una collita molt fàcil de conrear, que requeria poca mà d'obra, inversió i espai. El cultiu de fongs va començar a guanyar popularitat a Anglaterra amb més experimentació i publicitat en revistes.

Van ser introduïts als Països Baixos per primera vegada principis del segle XIX, però no va ser fins després de 1900 que es van conrear a gran escala a les mines de marga a Limburg. En els primers anys, el fong era encara molt exclusiu i només estava disponible per a l'elit. No obstant això, des de llavors, s'han desenvolupat mètodes millors i més eficaços i hi ha hagut un enorme augment en el cultiu de fongs. A finals del segle XIX, la producció de fongs va travessar l'Atlàntic cap als Estats Units.

Només després de 1950 el consumidor holandès es va familiaritzar amb el xampinyó i, mentrestant, als Països Baixos hi ha diverses zones especialitzades en el cultiu de bolets, principalment al sud dels grans rius. El cultiu de fongs holandesos és especialment conegut pel control estricte que manté en el cultiu.

En l'actualitat la Xina és el major productor de bolets del món seguit dels Estats Units i Holanda. La producció de bolets i xampinyons ha experimentat un auge enorme convertint-se en un aliment a l'abast de totes les butxaques.

Propietats i beneficis dels bolets

Segons el micòleg expert Paul Stamets de les 140,000 espècies de fongs, la ciència està familiaritzada tan sols amb el 10 per cent. Queda un ampli treball d'investigació obert però de les varietats comestibles que coneixem avui dia aquests són alguns dels beneficis més destacables :.

• Els bolets són una font excel·lent d'oligoelements entre els quals destaca el sofre, clor, zinc etc.
• Destaquen per ser riques en proteïnes d'alt valor biològic i una important proporció de sals minerals com el ferro, fòsfor i potassi. A més són baixes en sodi.
• Estimulen l'activitat nerviosa i cerebral i són ideals en casos d'anèmia o per a dietes d'aprimament.
• Són beneficioses per a la pell i el cabell gràcies al seu contingut en vitamina D, antioxidants i seleni. Avui en dia són ingredients actius en cremes i sèrums per la cara.
• Hidraten la pell gràcies al seu contingut hialurònic.