Pastanagues

La pastanaga és una de les hortalisses més produïdes i consumides del món que podem degustar bullida, crua, liquada, cuita o en fresc. Conté baix valor calòric i ens aporta vitamines, minerals i antioxidants.

 
Història i origen de les pastanagues

La pastanaga és una de les hortalisses d'arrel més importants cultivades en les regions temperades de tot el món. És descendent de la pastanaga silvestre que té arrels blanquinoses de color ivori. La pastanaga taronja que avui dia coneixem és la més popular i deriva de varietats domèstiques amb arrels de color groc. La pastanaga més antiga definida com a tal apareix al segle X a Pèrsia i Àsia Menor i era molt diferent de la pastanaga taronja d'avui dia. Es creu que en el seu origen les pastanagues eren de color blanc o porpra amb arrel fina i una mutació va fer que perdés la pigmentació purpura emergint les pastanagues de color groc de la qual posteriorment va sorgir la taronja.

El primer cultiu de pastanagues està citat a la regió de l'Afganistan. Molt abans que les pastanagues fossin domesticades i cultivades les silvestres s'havien estès doncs ja es van trobar llavors a Europa de fa més de 5000 anys. Les pastanagues silvestres segueixen presents a les regions temperades de tot el món, fins i tot allunyades del seu centre d'origen asiàtic i mediterrani.

 
Pastanagues orientals i occidentals

Els conreessis de pastanagues s'agrupen en dues grans classes, les pastanagues orientals i les occidentals.

La pastanaga oriental prové d'Àsia central, en concret a l'Afganistan a la regió de les muntanyes de l'Himàlaia i l'Hindu Kush. Va ser conreada a l'Afganistan ia les regions adjacents de Rússia, Índia, Iran, Pakistan i Anatòlia al segle X o fins i tot abans. Avui díia perduren espècies purpuras i grogues. La pastanaga porpra costat de la varietat groga es va estendre per la regió Mediterrània i Europa occidental entre els segles XI i XIV i des d'aquí a la Xina, Índia i Japó en els segles XIV i XVII.

La pastanaga occidental té origen en els Països Baixos als segles XV o XVI fent-se molt popular pel seu color ataronjat. No obstant això no hem d'oblidar que hi ha pastanagues occidentals de color blanc, groc, vermell o porpra, moltes d'elles desenvolupades en temps moderns. Les varietats locals holandeses van ser descrites per primera vegada en 1721 mantenint-se com una base important de conreessis de pastanaga occidental en l'actualitat.

 
Propietats i beneficis de les pastanagues

• Sabem que aquest aliment és bo per a la vista i ajuda a bronzejar la pell però són molts els beneficis d'aquesta hortalissa, entre ells:
  
• Menjar pastanaga en cru enforteix dents i genives. El fluor present evita l'aparició de càries mantenint el bon estat de l'esmalt dental.
• El seu aroma estimula la gana.
• Gràcies al seu alt contingut en aigua és un aliment diürètic.
• És rica en fòsfor i potassi.
• És també un aliment ideal per a dietes d'aprimament per les seves baixes calories, nul aportació de greixos i gran contingut en fibra.
• Conté propietats anti oxidants que protegeixen a l'organisme de radicals lliures contra l'envelliment prematur.