Pebrots
Els més consumits són els vermells i verds però existeixen grocs, violetes i fins i tot negres. Sent el seu principal component l'aigua i hidrats de carboni el converteix en un aliment de baixa aportació calòrica. Es poden consumir tant crus com cuinats.
Per norma general les varietats allargades i fines són més adequades per fregir i els més carnosos són usats per omplir o rostir. Crus podem afegir-los a les amanides i aprofitar al màxim les seves vitamines.
Història i origen dels pebrots
S'han trobat restes prehistòriques a Perú que mostren que els pebrots existien aleshores, i es van conrear a Amèrica Central i Amèrica del Sud en temps molt primerencs. Diverses fonts citen a països Bolívia, Mèxic i Perú com a llocs d'origen d'aquesta hortalissa.
La història oficial més estesa ens explica que els pebrots van arribar a Europa importats des d'Amèrica per Cristòfol Colom l'any 1493. A Espanya va començar el seu cultiu al segle XVI i posteriorment es va estendre a Itàlia i des d'aquí a França des d'on es va distribuir a la resta d'Europa gràcies als comerciants portuguesos.
No podem afirmar que aquesta sigui una hortalissa de consum abundant en l'antiguitat ja que el seu consum es va intensificar a Europa al segle XVI. Els europeus li van atorgar el nom a aquesta hortalissa i la seva introducció va suposar un gran avanç en els costums culinàries a causa de que es feia servir com a complement del pebre negre, una espècie molt popular.
Al segle XX es van desenvolupar varietats de toc més suau i dolç que mengem avui dia. A causa d'aquests nous cultius intensos els pebrots van augmentar notablement la seva producció i consum fins a esdevenir una de les hortalisses més apreciades i amb més variants de les cuines de tot el món.
Propietats i beneficis dels pebrots
- Són rics en vitamina A i ajuden a mantenir una visió sana, especialment la nocturna.
- És rica en licopè, un pigment vegetal amb propietats antioxidants que protegeix a les cèl·lules de l'estrès oxidatiu i prevé el càncer de pròstata i de pulmó.
- El seu alt contingut en vitamina C afavoreix l'absorció del ferro dels aliments en l'aparell digestiu. Molt recomanada per a persones amb anèmia.
- Els pebrots vermells contenen vitamina B6 i magnesi i aquesta combinació combat l'ansietat i l'insomni. A més, la vitamina B6 és un diürètic natural, de manera que incloure aquest aliment en la dieta contribueix a evitar la hipertensió.
- Pel seu contingut en luteolina, betacarotens, capsantina i quercitina, els pebrots vermells prevenen el colesterol nociu.
- La seva aportació calòrica és mínim ja que es compon principalment d'aigua.
- Crus són una gran font de vitamina C però la seva sensibilitat a la calor fa que fregits oa la planxa perdin gran part d'aquesta vitamina.
- A destacar també el seu contingut en Vitamina A, E i folats, d'aquí el seu efecte antioxidant.
- Entre els seus minerals destaquem el contingut en magnesi i potassi ja que el sodi amb prou feines té presència.
- El seu contingut en fibra és saciant i afavoreix el trànsit de l'intestí.
- El seu alt contingut en potassi el converteix en un aliment diürètic que ajuda en l'eliminació de líquids i toxines sobrants de l'organism.
- Gràcies a l'aportació de vitamina E, A, seleni i de carotenoides ajuda a reduir el risc de patir malalties degeneratives, cardiovasculars i cancerígenes.
menudo pimiento rojo y verde, giganton y bien bueno! de 10 (o 5 que 10 no me deja)FICOBA ARRESE ARTOLA