Pera Conferencia (kg)

Són peres amb forma de con allargat i més grans que la mitjana.

El color de la pell és marró clar amb un fons verd que de vegades, encara que no sempre, es converteix en groc quan la pera madura. La polpa és de color crema. El gust de la pera Conferencia depèn de la maduresa d'aquesta en el moment en què es menja. Si es menja abans del seu estat òptim de maduració encara presenta una pell molt rígida amb un toc àcid però en perfecta maduració és una pera suau de carn dolça i amb molt de suc.

Una de les grans avantatges d'aquesta pera és que es manté en perfectes condicions durant molt de temps si s'emmagatzema a temperatura fresca.

En resum; la pera conferencia és fàcil de mastegar, cruixent i amb polpa blanca i verdosa amb to crema destacant per la seva dolç sabor i la seva bona conservació.

Història i origen de la pera Conferencia

Aquesta pera va ser conreada per primera vegada en 1884 per Thomas Francis Rivers a Sawbridgeworth, Hertfordshire (Anglaterra). Va sorgir com a planta de planter de la varietat Leon Leclerc de Laval.

No va obtenir el nom de "Conferencia" fins a 1895 després d'obtenir el primer premi en la Conferencia Nacional de Peres Britàniques celebrada a Londres. Aquest guardó el va obtenir gràcies al seu apreciat sabor i el seu alt grau de conservació.

En la dècada de 1990 va patir grans canvis en la seva poda i ús de fertilitzants, millorant la seva consistència i nivells de sucre en el fruit.

En l'actualitat la majoria de peres Conferencia tenen nivells de sucre entre 12,5 i 14,5 ° Bx, mentre que en el passat, la majoria de les peres només aconseguien uns 10 o 11 ° Bx. En termes generals, la fruita amb un nivell de sucre per sobre de 12,5 ° Bx es considera que té un excel·lent sabor i per sobre de 11 ° Bx un gust suficient.