Síndria sense llavors (per u.)

Aquesta fruita es conrea de forma extensa al voltant del món. És de mida gran amb una mitjana de 4 quilos. La síndria sense llavors presenta una textura llisa de color verd en un o diversos tons. La seva polpa vermella deu el color a l'antioxidant licopè que també trobem en els tomàquets. El seu sabor és dolç i és molt apreciada per la seva frescor i el seu gran contingut en aigua.

A Espanya va ser introduïda pels àrabs i destaca el seu cultiu a la nostra zona de llevant i Andalusia.

Història i origen de la síndria

Historiadors i científics coincideixen que la síndria es va originar a l'Àfrica i d'aquí es va estendre al nord de països mediterranis i posteriorment a altres zones d'Europa.

No obstant això aquí acaba el consens ja que no es posen d'acord en la zona d'Àfrica on es va conrear per primera vegada.

El seu cultiu es remunta a temps prehistòrics ja que era conreada pels antics egipcis segons demostren representacions pictòriques que han sobreviscut en el present. Es van trobar llavors de síndries en assentaments de més de 5000 anys d'antiguitat a Líbia. També es van trobar en tombes egípcies Escrits des del 400 a. C al 500 d. C. indiquen la propagació de la síndria des del nord d'Àfrica a països mediterranis. El seu contingut en aigua dolça per a llargs viatges es creu que va ajudar en la seva expansió.

A Grècia Hipòcrates i Dioscòrides van lloar les seves propietats curatives i el naturalista romà Plini el Vell també admirava aquesta fruita descrivint-la com una fruita extremadament refrescant. Apareix en escriptures hebrees del 200 d. C. en la mateixa categoria que les figues, raïm i magranes. Hi ha un mosaic bizantí del 425 d. C a Israel que representa el que sembla ser una síndria tallada amb polpa de color groc-taronja.

Una àmplia gamma de varietats amb diferents formes, colors i talls va ser descrita per botànics europeus en els segles XVI i XVII. Varietats que coneixem fins avui.

Els colons europeus van ser els que van portar aquesta fruita a Amèrica.

El missioner explorador David Livingstone va trobar fa més de 100 anys extensions d'Àfrica central literalment cobertes per plantacions silvestres de síndries aportant més llum al seu origen.

Propietats i beneficis de les síndries sense llavors

• Té una gran aportació d'aigua, sent de més del 90%.
• És una fruita hidratant i refrescant. És bona font de vitamina C.
• El seu alt contingut en carbohidrats que li atorguen aquest sabor dolç.
• El seu valor calòric és molt baix sent de tot just 20 calories per 100 grams.
• És diürètica i afavoreix l'eliminació de residus sobrants per l'orina.
• El licopè que conté té propietats antioxidants que ajuden a prevenir certs tipus de càncer actuant contra els radicals lliures.